El mateix dia que a la tertúlia de Canal Blau parlàvem d’habitatge, la PAH ens convoca per aturar un desnonament al barri del Tacó. Es tracta d’una família amb un infant, que està a punt de quedar-se al carrer. Sense sostre, sense refugi. El drama que viuen cada dia entre les parets de la que, clarament, no és casa seva, avui traslladat al carrer. Taula, cadires, cafè i menjar per acollir els qui solidàriament s’han aplegat per fer-los suport.
Diem sempre que venim del carrer i que la nostra política acaba al carrer. No ho diem en va. I és que per molt que amb aquesta campanya aspirem a governar la ciutat des de la institució, no podem oblidar mai que se’ns necessita fora de les parets de l’edifici de la Plaça de la Vila.
I que precisament el fet d’ostentar un càrrec públic ens dota d’un poder també vers els bancs i els desnonadors vers aquells qui gestionen, en benefici privat, un dret tan bàsic com l’habitatge. Per això no només hem de proposar polítiques d’habitatge, sinó que la nostra presència en processos de desnonaments pot ser vital per al desenllaç dels casos.
És vital també que no devem favors a cap banc ni cap empresa per poder estar sempre del costat de la gent. D’aquí també la nostra «mania» en no demanar préstecs i, per tant, la necessitat d’assumir la campanya amb fons propis i amb les nostres pròpies mans. Unes mans que no estan lligades a cap interès més que el de fer habitable aquesta ciutat.
