Quan parlem de la vida de l’associacionisme vilanoví i ens n’omplim la boca, siguem de la candidatura que siguem, no és cap invenció. Una altra cosa serà cooperar amb aquesta vida -políticament- o conviure amb ella com un fet que existeix i punt. Al local dels Bordegassos, una de les entitats de pes de la ciutat pel seu caràcter, es va donar un debat sobre cultura que va anar més enllà de les propostes.
Per part nostra, l’Enric va defensar una proposta més que potent, la de la finestreta única perquè les entitats no hagin de peregrinar per l’Ajuntament per organitzar un acte al carrer.
Si hi ha entitats que fan xup-xup i se les vol ajudar, què menys que no marejar-les. Finestreta única per les entitats, sense escales amunt i escales avall pels edificis municipals, sense fer les dotze proves d’Astèrix.
L’objectiu és senzill: que l’Ajuntament no sigui un impediment perquè la cultura segueixi fent xup-xup a través de les entitats.
