#CapgiremVngCup recomana cinema per aquest confinament

Des de Capgirem Vilanova CUP us fem arribar un seguit de recomanacions de documentals i pel·lícules per mirar durat aquest confinament, que la Núria Araüna ha recopilat i a qui agraïm molt la col·laboració.

Esperem que us agradin!

 

Lo indecible, El Deseo de la civilización, Líbranos de ellas (Carolina Astudillo, 2012; 2014; 2020) i altres curtmetratges

https://www.filmoteca.cat/web/ca/article/dies-curts-carolina-astudillo?fbclid=IwAR3Q-YqrJLCSAWBM2sNWgjJCCZvFkp7MvDdLYc-r7PiyZUO6c071Wf7q-Jw

Per a les persones que, sofrint l’explotació del teletreball, estigueu més ocupades que mai, la Filmoteca de Catalunya posa en marxa, des d’aquesta setmana, la iniciativa “Dies Curts”, per donar visibilitat al format dels curtmetratges. La proposta s’estrena amb el treball imprescindible de la directora Carolina Astudillo, de la qual s’exhibeixen cinc curtmetratges que interroguen les memòries traumàtiques d’Espanya i Xile. Alguns dels treballs, com El deseo de la civilización o Líbranos de ellos, són exercicis previs a la realització del seu primer llargmetratge, El Gran Vuelo, que la realitzadora va presentar a l’Ateneu Vilanoví i que té com a protagonista a la militant comunista Clara Pueyo, nascuda a Vilanova. En aquests treballs, així com a De monstruos y faldas (el seu primer curtmetratge), hi emergeixen alguns dels temes que tracta l’autora, com la doble repressió de les dones al primer franquisme, o el masclisme inscrit dins les pròpies organitzacions revolucionàries, i per suposat les memòries no oficials i la història de les dones. A Lo Indecible, l’autora s’enfronta a la dificultat de parlar d’allò que no es pot explicar, a través del relat de les torturades per la dictadura de Pinochet a Xile, el país natal d’Astudillo. Finalment, la peça més recent de la col·lecció, Un paseo por New York Harbor, es nodreix d’arxiu més recent per i una altra geografia per qüestionar-se el contrast entre l’aparent tranquil·litat de la vida quotidiana i les guerres transnacionals en les quals participem. Estaran disponibles només fins al 22 d’abril!

 

 

She’s beautiful when she’s angry / Està guapa quan s’emprenya (Mary Dore, 2014)

https://www.youtube.com/watch?time_continue=21&v=Zq3wYppj804&feature=emb_logo

A Youtube s’hi pot trobar aquest documental, que relata l’impuls del feminisme a la segona meitat dels anys 60 i a principis dels 70 als Estats Units (l’anomenada “Segona Onada”). És un documental formalment convencional i clar, que fa ús d’entrevistes i un ric material d’arxiu (a més d’alguna recreació i recitació de textos clàssics del feminisme), i que posa de relleu no sols el que van aconseguir les activistes del període, sinó també les batalles pendents avui en dia. Imprescindible per un primer apropament a moviments com W.I.T.C.H. (Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell), NOW (fundat per Betty Friedan, una de les impulsores del feminisme blanc de classe mitjana i popularitzadora del moviment), el Comité d’Alliberament de la dona negra o Black sisters united (reivindicant la inclusió de l’eix de raça i classe en l’anàlisi de les desigualtats), a més del lesbofeminisme (al documental hi apareix la memorable cita de Jill Johnson “totes les dones són lesbianes… excepte les que encara no ho saben”). L’audiovisual no omet els debats entre diferents aproximacions al feminisme, la necessitat d’incorporar la raça i la classe (i diversitat sexual) als processos d’anàlisi de les desigualtats, i el risc que les líders feministes reproduïssin les maneres de fer i l’ambició de protagonisme públic del Patriarcat. A la web del film s’hi poden trobar biografies de les protagonistes, material extra i referències.

Web del projecte:

http://www.shesbeautifulwhenshesangry.com/

 

 

O todos o ninguno (Colectivo Cine de Clase, 1976)

https://www.filmoteca.cat/web/ca/dossier/recursos-cinematografics-contra-el-covid-19

La Filmoteca de Catalunya acaba de posar en línia treballs de migmetratge de la realitzadora Helena Lumbreras (amb altres persones com el filòsof Mariano Lisa, el seu company al col·lectiu Cine de Clase) realitzats entre el 1968 i el 1977, en una Espanya que es movia entre la repressió del tardofranquisme i el desconcert de l’anomenada “Transició”. Helena Lumbreras estudia cinema a Itàlia, on també es mourà als cercles d’esquerres del país i, a la seva tornada a l’estat ibèric, filmarà clandestinament pel·lícules com Spagna 1968, que també pot veure’s a la web de la Filmoteca i que és ja un arxiu valuosíssim de les massives mobilitzacions estudiantils i obreres del 1968, així com de la repressió franquista. A O todos o ninguno, acompanyem la vaga de LAFORSA, en un procés audiovisual en el que prenen decisions no sols Helena Lumbreras i Mariano Lisa sinó també els treballadors representats, que expliquen a càmera la magnitud de l’explotació que pateixin i les raons per a emprendre la seva lluita. El paper de les dones en les protestes també és posat de relleu en la pel·lícula, en un procés en què relaten les seves accions i veiem com preparen un comunicat per “a la opinión pública”. Com es dedueix de tot això, els cinc migmetratges de la directora que poden trobar-se a aquesta web són bona mostra del cinema militant més interessant d’aquí a prop i, també, imatges per a la memòria recent per al present. Com diu un dels protagonistes per a tancar el documental: “Compañeros, nuestra lucha continua”.

 

 

Réponse de femmes: Notre corps, notre sexe (Agnès Varda, 1975)

https://vimeo.com/308638929?fbclid=IwAR1yWAO844kU6IZ4rSLvDvnA4WigaO2XBYwA7mSaJ8UTekIiTSKnmFlCcZs

Sempre està bé revisitar un clàssic assaig breu, d’una directora consolidada com Agnès Varda, sobre la feminitat i la condició de dona, així com la necessitat de transformar els rols de gènere i les maneres d’entendre l’amor si pretenem deixar enrere les desigualtats.

 

 

Ex Libris: The New York Public Library / Ex Libris: La Biblioteca Pública de Nueva York (Frederick Wiseman, 2017)

https://www.filmin.es/player?type=film&mediaId=27976

La plataforma en línia Filmin acaba d’estrenar Ex Libris, el darrer documental de Frederick Wiseman, i paga la pena subscriure-s’hi un mes o paga uns pocs euros per veure-la (és l’única recomanació de pagament que us fem aquí). És una reivindicació de l’aprenentatge comunitari i l’accés obert al coneixement a partir del retrat de la Biblioteca Pública de Nova York.  Documental definit pel seu director com “els Estats Units que Trump no coneix” i que posa de relleu el paper inspirador de les biblioteques arreu, però especialment en aquells països on l’educació superior no és a l’abast de la majoria i suposa endeutaments. Frederick Wiseman dibuixa una declaració d’esperança política i segella la seva trajectòria, amb més de 90 anys, com al més gran observador de les institucions dels Estats Units; des dels centres de salut mental i hospitals fins als centres educatius o els zoològics.  Paga la pena observar una certa transició entre els seus treballs dels 60s, on les institucions eren vistes com a entorns repressius, fins a, avui, on poden operar com a garants dels drets col·lectius. A Ex Libris, acompanyem els dies al tresor de Nova York, que és també lloc de trobada, de recerca veïnal i fins d’accés a infraestructures bàsiques. És un documental per a observar i escoltar de manera activa; si es vol, per pensar, com si, també, tinguéssiu una tarda per passejar per la biblioteca i, oh fortuna, s’hi concentressin un tou d’activitats interessants.

 

 

Catàleg de les Biblioteques públiques

https://catalunya.ebiblio.es/opac/#index

Parlant de biblioteques, si us voleu posar al dia del cinema d’autor més interessant produït a Catalunya, podeu entrar al portal de les biblioteques públiques de Catalunya, eBiblioCat, que us dona accés al préstec de pel·lícules per veure en línia amb el número i clau del vostre carnet de la biblioteca (si se us ha oblidat o el teniu extraviat, us podeu descarregar l’aplicació de Biblioteques XMB de la Diputació Barcelona i fer-vos-en un duplicat virtual que us permetrà l’accés a tot aquest banc de pel·lícules. El catàleg és molt divers però hi podeu veure joies com Estiu 1993 de Carla Simón, El camí més llarg per tornar a casa de Sergi Pérez, o la curiosa thrillersàtira El rei borni de Marc Crehuet.

Comparteix