El teatre dels pressupostos

A Vilanova i la Geltrú, any nou i pressupost a punt per atendre les necessitats de la ciutat” Així titulava la regidora d’Economia i Hisenda, Conxi Martinez, el seu article explicant les mil meravelles del pressupost municipal que havia aconseguit aprovar pel 2023. Segons el govern una proposta immillorable, a l’alçada de les necessitats de les vilanovines, capaç de seguir oferint més i millors serveis a les persones i alhora preparat per a fer front a l’increment de les despeses de subministraments i personal, tot plegat en un context econòmic local, nacional i internacional molt complicat. I el més important de tot: sense augmentar la pressió fiscal a la ciutadania!

Des de la CUP no creiem en els miracles. Som més d’analitzar quina intencionalitat política, ideològica o electoral s’amaga darrere de les propostes presentades pel govern de la ciutat. Si aquestes són veritablement executables o són meres cortines de fum. Si milloraran les condicions de vida de les classes populars de la ciutat o no.

Doncs bé, el pressupost d’enguany, com era d’esperar, no serveix ni de bon tros per mitigar la greu situació d’emergència social que viuen moltes vilanovines. És una proposta que, per fer-nos una idea, retalla la partida pressupostària destinada a habitatge, no blinda els serveis socials bàsics, congela els ajuts directes d’urgència social, pobresa energètica i exclusió residencial i no resol l’infrafinançament de l’escola inclusiva en les competències que li són atribuïbles. El que sí que preveu, en canvi, és endeutar-se per construir la nova prefectura de la policia local, a les afores de la ciutat i sense encara un projecte redactat.

A la CUP ens acostuma a passar que, quan ens reunim amb qui fa els números per presentar-li les nostres propostes, la seva resposta és la mateixa: “Digueu d’on traiem els calers”. Tot i que enguany ja tinguessin el pressupost pactat amb el PSC i els incentius per incloure-hi les nostres propostes fossin inexistents, ens han tornat a fer la mateixa pregunta. En un acte de responsabilitat política, perquè no se’ns pugui retreure que no en tenim, decidim tornar a agafar la lupa i re-mirar la proposta pressupostària amb detall, buscant partides susceptibles a ser redireccionades per a sufragar les nostres demandes de mínims.

Durant aquesta anàlisi, ens salten les alarmes unes quantes vegades. La primera, quan rebem l’ordre del dia del Ple on es debatran els pressupostos: l’equip de govern hi inclou dues revisions de preus de dos contractes importants (de la mateixa empresa, Valoriza) i la resolució d’un recurs també de Valoriza sobre el preu resultant de treure la neteja viària del contracte de recollida. Els tres punts queden aprovats. I quina relació guarda això amb el pressupost? Per resumir i amb números rodons: l’aprovació d’aquests punts implica una despesa “extra” de 950.000€ per l’ajuntament, dels quals 650.000€ s’imputen al pressupost de 2022 i la resta al de 2023. Se’ns va ocórrer buscar també els diners del “contracte de reforç del servei de recollida”, que són 730.000€ més, i ni rastre. Resultat: si sumem a la columna de Capítol 2 de la regidoria d’Espai Públic la despesa derivada dels punts aprovats pel Ple i la despesa del contracte de reforç, hi manquen aproximadament un milió i mig d’euros per poder pagar els compromisos adquirits

Segona alarma: subministrament elèctric. El 30 de novembre l’Alcaldessa dictà un decret per adjudicar el contracte de subministrament d’energia, que finalitza el juny del 2023. L’informe tècnic del cap del servei de Medi Ambient, en relació a la memòria justificativa del contracte, fa un seguit d’aportacions importants. La primera d’elles és que caldrà preveure, pel primer trimestre del 2023, segons estimacions, per les partides Enllumenat i per Edificis municipals, com a mínim 3.500.404,76 €. Si anem a buscar aquestes partides al pressupost aprovat, que hauria de contemplar la despesa anual, nova sorpresa: hi falten 500.000€. És a dir, s’ha aprovat un pressupost que no arriba ni a complir la previsió del contracte de subministrament pel primer semestre del 2023. 

A quan hauria de pujar la despesa si hi sumem també el segon semestre? Si fem una previsió basant-nos en la despesa d’enguany i hi sumem els 500.000€ del primer semestre, la despesa aprovada i no consignada als pressupostos,  ascendeix aproximadament a 3.200.000€.  No ens estranya, en aquest context, que ens convidessin a buscar diners: el que no tenim clar és a quina partida els haurien destinat. 

Els vam advertir d’aquest fet durant el Ple de desembre. El silenci com a resposta. En conseqüència, interpretem que no és una errada imputable al quadre d’Excel o a la transposició de dades: és una voluntat expressa de passar xiulant davant de l’evidència que una quantitat econòmica equivalent a l’11% del Capítol 2, amb compromisos en ferm, no s’hauria consignats als pressupost. Pel que sembla, ja no importa que si dic que pagaré X, imputi X al pressupost. 

Caldria ser conscients que l’article 170 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, en els seus apartats b i c estableix inequívocament que un pressupost és impugnable per “ometre el crèdit necessari per al compliment de les obligacions exigibles”. Poques coses hi ha en el món institucional que siguin més “obligacions exigibles” que els contractes públics.

A la sessió plenària es va portar un pressupost pactat amb el PSC que des del primer dia s’haurà d’estar manipulant amb eines com les modificacions pressupostàries o les vinculacions, perquè no recull el crèdit necessari per les obligacions a què s’ha compromès la pròpia institució. Si no tenen prevista la despesa total del contracte de recollida i del de reforç, per exemple, com pensen encarar la nova licitació? Evident: no encarant-la. Condició de qui va afavorir l’aprovació dels pressupostos? Possiblement.

I que no s’interpreti aquest advertiment com una voluntat de prioritzar el pagament a les grans empreses de l’oligopoli energètic o a les que gestionen serveis que haurien d’estar municipalitzats. Tot el contrari. S’entengui com la constatació de la incompetència manifesta d’aquest govern a l’hora de dissenyar un pressupost i les conseqüències que pot tenir. No sabem quants dels projectes anunciats pel 2023 i que el govern se n’ha vanagloriat hauran de quedar-se a la nevera perquè el seu finançament es destinarà a pagar factures. Una situació similar als nombrosos projectes no executats durant l’any 2022 (mòduls per a persones sense llar, pressupostos participatius, expropiacions, millores en pacs infantils, etc) per la previsió d’una venda de sòl que mai va arribar .

I anem al quid de la qüestió: quin sentit té tot plegat? Simplement, el teatre dels números i la “feina feta”. Poder dir que, a diferència de 2022, el pressupost s’ha aprovat “quan toca”. Felicitats. Només cal ampliar el focus i veure les negociacions dels pressupostos de la Generalitat i de l’Estat. Obeeix a la preparació d’un escenari molt concret pels temps que venen. Un escenari de coalició entre PSC i ERC, un pacte d’estabilitat, que ja hem vist durant la fase de negociacions dels pressupostos locals i que ens recorda als 14 anys que van governar plegats la ciutat.

Ens resignem a pensar que aquest és el futur que li espera a la nostra ciutat.

 

Les persones han estat sempre, en política, víctimes nècies de l’engany aliè i propi, i ho continuaran sent mentre no aprenguin a descobrir, darrere de totes les frases, declaracions i promeses polítiques i socials, els interessos d’una classe o altra”.

 

 

CUP Vilanova i la Geltrú

9 de gener de 2023