La majoria de la gent, de ben segur, n’està farta de campanyes, d’eleccions i de promeses incomplertes. I amb raó. Però nosaltres portem mesos esperant que arribi el 26 de maig.
Sovint, quan desitgem quelcom molt intensamemt, les esperes es fan insuportables. Però també es dona el fet curiós que l’espera pot arribar a ser plaent, perquè ens ofereix l’oportunitat d’imaginar sense límits. Que és el que hem fet: hem creat un horitzó, i ens hem imaginat que hi avancem a pas ferm.
Hem imaginat que capgirem Vilanova i, als nostres caps, ja ho hem fet possible.
Ahir, centenars de persones van aplegar-se a la plaça de les Neus per fer aquest somni una mica més real. Centenars de caps imaginant que és possible capgirar les tornes d’aquesta ciutat i que ara és el moment de fer-ho.
Haurem d’esperar uns dies encara per veure si aquesta idea que hem tingut al cap durant tants mesos es materialitza. Mentrestant, gaudirem l’espera.
