Fa un any que sóc regidor de Vilanova i la Geltrú. Aviat farà un any que sóc regidor del govern de Vilanova i la Geltrú. Un any on ens hem trobat primer amb una ciutat víctima de l’immobilisme i després un esclafit, un temporal i una pandèmia mundial. Tot mentre la ultradreta es va fent forta arreu del món i a l’estat Espanyol cada vegada els atrau més la idea de tornar a omplir les cunetes amb els nostres cossos.

I en mig d’aquest panorama hi ha una pregunta que m’assalta des de fa mesos. Per què serveix un regidor? Per què hauria de servir un regidor ho tenim tots més o menys clar, suposo. La ciutadania vota partits que han fet una llista de de regidors. Aquests apliquen les seves propostes polítiques a través de l’administració construint així una societat que encaixi amb la seva visió o la seva ideologia. Fins aquí estarem tots d’acord, més o menys, i  amb aquesta descripció ja podem anar alegrement per les escoles explicant les bondats de la democràcia.

Però com que suposo que fins aquí no ha arribat cap alumne de primària (si ets un alumne de primària, em fas molta enveja) no cal que ens enganyem. Anys i anys dels mateixos partits en llocs governant les diverses administracions han creat un cercle viciós del que ens costarà anys sortir-ne. En aquest cercle els regidors no serveixen per canviar res, ni per millorar la vida de ningú. Els regidors serveixen per ocupar cadires, engreixar el partit i guanyar eleccions per tornar a iniciar la roda. Tot això embolcallat amb una retòrica que canvia segons sigui el partit socialdemòcrata o conservador (dues definicions cada cop més properes). Se que amb aquesta generalització soc injust amb molts regidors que han passat per l’Ajuntament de Vilanova i a tot arreu hi ha casos destacables, però per desgràcia no són més que excepcions que confirmen la regla.

Jo sóc regidor i podria no fer res en tot el dia. Podria asseure’m al despatx i no sortir-ne ni parlar amb ningú. Podria no prendre cap decisió i no passaria res. També podria dir que faig moltes coses però no fer-les. Fins i tot podria fer alguna cosa de tant en tant, anar posant oli a la roda d’aquest sistema creat pels mateixos que l’han anat mantenint durant 40 anys i esperar a que jo o algú com jo torni a ocupar aquesta cadira d’aquí quatre anys. I sobretot, que el meu partit ocupi aquest lloc i no un altre. No per fer-ne res, sinó per poder seguir ocupant-lo. El que vindria a ser una relació parasitària de tota la vida.

Com podeu imaginar, no faig tot això i si ho fes no ho posaria per escrit (O podria fer-ho i dir-ho perquè penseu que no ho faig. Però no sóc tan llest). No ho faig perquè ni la gent que va decidir que jo sigui aquí ni la ciutadania m’ho permetrien. Perquè tampoc m’ho permetria a mi mateix i sobretot perquè jo i les meves companyes regidores no som aquí per ocupar un lloc i segurament no serem aquí quan tornin a arribar les eleccions.

Nosaltres no som professionals de la política, som militants que hem decidit dedicar tot el nostre temps a millorar tan com sigui possible la vida de les nostres veïnes. A vegades encertem, a vegades ens equivoquem, però tenim un objectiu clar i la nostra intenció és aprendre el màxim possible d’aquesta experiència.

Per això serveix un regidor, per mirar que ningú quedi enrere, per definir les prioritats de l’administració pública i per enretirar privilegis a aquells que creuen que els pertoquen perquè tenen i guanyen més que els altres. Una regidora de la CUP serveix, per exemple, per iniciar un procés de municipalització de la recollida d’escombraries i implantar un nou sistema de recollida, serveix per elaborar un nou protocol d’empadronament molt més accessible o per elaborar uns pressupostos i unes ordenances fiscals amb consciència social.

No és una feina fàcil. No ho aconseguirem en quatre anys perquè la roda no s’aturarà només amb desitjar-ho molt fort, ni cridant més que els altres, ni tan sols fent tuits especialment mordaços. La roda s’aturarà al carrer, posant-hi el cos i l’ànima. I també ocupant aquelles cadires que estaven fetes per altres culs Però sense seure-hi gaire.