Menu
La nostra ciutat i el conjunt del país travessen una situació d’emergència social que es materialitza en la despossessió de les classes populars i l’agreujament de les desigualtats. Amb especial intensitat des de la crisi del 2008, s’ha normalitzat que els governs estatals i autonòmics duguin a terme retallades al sector públic i promoguin nombroses privatitzacions, que afecten directament necessitats bàsiques i drets socials com ara la salut, l’educació, l’habitatge, els serveis socials i el suport a la dependència.
Aquestes limitacions han afectat les capacitats dels municipis en la gestió de recursos econòmics, en la contractació de personal i han propiciat l’increment de la desigualtat, la pobresa i l’exclusió. A més, han afeblit els lligams comunitaris provocant aïllament i soledat, contribuint a l’agreujament d’una situació econòmica ja afectada per la crisi.
Per contrarestar la situació de crisi que travessem, proposem un seguit de mesures per blindar els drets socials i posar la vida al centre:
A Vilanova i la Geltrú hem viscut la potenciació pública i privada d’una economia centrada gairebé exclusivament en el sector serveis, en lloc d’apostar per una economia productiva i equilibrada, amb un procés de reindustrialització sostenible i de recuperació del sector primari. Aquesta situació s’ha vist ressentida per una pujada generalitzada del cost de la vida, que no ha anat acompanyada d’una pujada de salaris. A més, la vila ha viscut un augment vertiginós en els preus de lloguer, acollint un gran volum de migració interna provinent de Barcelona ciutat, producte, també, de la pujada indiscriminada dels preus del lloguer.
Per aquest motiu, les nostres propostes econòmiques passen per retornar al control municipal els serveis essencials externalitzats, actual font de beneficis d’alguns grans capitals, i la diversificació de l’economia productiva de la ciutat.
També posem èmfasi en la protecció de l’agricultura i la pesca, un sector primari en situació d’extrema fragilitat però, alhora, l’única via per a garantir la sobirania alimentària, i en la cerca de vies alternatives mitjançant projectes de l’Economia Social i Solidària (ESS). Volem garantir, també, que el sector turístic a la ciutat no es ven a un model massificat massa llaminer pel gran capital i, per evitar-ho, defensarem el comerç local davant una lògica consumista amb clara data de caducitat.
La sacsejada social i política dels últims anys ha portat un canvi qualitatiu i quantitatiu important pel que fa als processos d’organització i mobilització popular. Aquests canvis, en l’àmbit municipal, es tradueixen en una major exigència popular quan a la qualitat democràtica: cada cop més gent vol saber millor què està passant i vol que la seva veu sigui tinguda en compte en contextos de participació col·lectiva. És per això que és imprescindible configurar alternatives de govern que busquin un alt grau d’aprofundiment democràtic i que, més enllà de la gestió del dia a dia, siguin punts de partida per a la formació d’una societat que es governi a si mateixa.
L’Ajuntament ha d’atorgar més competències i sobirania a les eines de participació existents i n’ha de crear de noves. La democràcia no es basa en exercir el dret a vot en unes eleccions cada quatre anys. És en part responsabilitat de l’Ajuntament treballar per un aprofundiment democràtic que inciti i animi a les veïnes a ser partícips del que passa a la ciutat.
La defensa dels espais naturals i l’aposta per una política urbanística prudent i mesurada sempre han estat un dels punts diferencials del nostre projecte polític. Fa 15 anys que tenim representació municipal i ja des d’abans ens posàvem les mans al cap quan sentíem els cants de sirena de la majoria de representants polítics del moment que maldaven per fer créixer exponencialment una ciutat que més tard patiria, i encara pateix, els estralls de la crisi econòmica del 2008.
Passen els anys i l’amenaça sobre l’Ortoll, un dels únics pulmons verds que li queda a la ciutat, continua sonant ara que es vol aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). De la mateixa manera, la voluntat d’urbanitzar l’Eixample Nord torna a revifar, aquest cop mitjançant una reforma del faraònic projecte, que permetria tirar endavant un 30% del sector mitjançant una reparcel·lació d’aquest. Com no pot ser d’una altra manera, des de la CUP ens oposem frontalment a un despropòsit d’aquesta magnitud i rebutgem, perquè ja ens ho coneixem, l’argument de “no és urbanitzar, és planificar”: massa anys han passat per empassar-nos mentides com aquestes.
Des de la CUP entenem la cultura com un element profundament integrat en la vida comuna de la ciutat, i les polítiques culturals com un espai d’intervenció constitutiu de la resta d’àmbits d’aquest programa. Tenim clar que la cultura es construeix tant des d’institucions creades amb aquest fi, com museus, biblioteques i centres artístics, com també des d’espais veïnals, entitats, associacions, centres educatius i mitjans de comunicació, entre altres. Des de tots aquests espais, és fonamental promoure l’accés de totes les veïnes a la cultura per possibilitar el reconeixement dels barris, col·lectius, persones i memòries de Vilanova.
Finalment, la defensa de la llengua catalana com a llengua vehicular en un país ric en parles de persones de tot el món és un altre dels eixos d’aquest punt del programa, junt amb la construcció d’un marc de Països Catalans sobirans i plenament lliures.
© 2023 CUP Vilanova i la Geltrú
