Les ordenances fiscals són un dels llocs on es plasmen les intencions polítiques d’un govern. És on queden reflectits els aspectes socials i ecològics dels programes en forma de tipus impositius, tarifes, bonificacions i subvencions.

Dilluns vam aprovar les ordenances fiscals per al 2020 i tot i el poc marge que hem tingut per introduir-hi modificacions, hem mirat d’encabir-hi algunes de les prioritats de l’acord de govern.

Cal tenir present que els impostos i taxes municipals són la principal font de finançament dels serveis públics i de les polítiques socials d’un ajuntament. Representen dos terços dels recursos del Consistori (la resta són transferències d’altres administracions i subvencions).

Primerament, val a dir que els impostos han quedat congelats. I aquí és important el matís entre impostos i taxes/tarifes. Mentre que els impostos són tributs que van a la caixa general de l’Ajuntament i que es reparteixen per atendre diverses necessitats, les taxes i les tarifes estan destinades a cobrir el cost d’un servei concret.

Convé recordar, també, que d’entre els impostos locals el més important és l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), que representa uns ingressos de vora 25 milions d’euros, un terç del total del pressupost municipal i la meitat dels ingressos de tots els impostos i taxes. D’aquest impost no se n’ha tocat el tipus, però sí s’hi han inclòs dos canvis importants: un recàrrec del 30% per als habitatges buits, i més bonificacions per a instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables. Tots dos aspectes importants de l’acord de govern. El primer pretén mobilitzar els pisos buits cap a la borsa de lloguer social o cap al mercat per incidir en els preus dels lloguers. I el segon vol incentivar les instal·lacions solars tant en edificis unifamiliars com en comunitats de veïns. Dret a l’habitatge per fer front a l’emergència habitacional i foment de les energies renovables per combatre el canvi climàtic.

Els incentius a les energies renovables també s’han reforçat a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) que paguen les empreses, per fomentar les instal·lacions renovables en naus industrials i edificis comercials.

Pel que fa a les taxes, probablement el canvi més notable és el que s’ha aplicat a la taxa d’escombraries. Com sabeu, aquest és el servei més costós de tots els que presta l’Ajuntament: vora 8,3 milions d’euros l’any. Aquesta taxa no s’ha tocat en els últims 3 anys i la recaptació no arriba als 5 milions d’euros. És una taxa molt deficitària, que genera un dèficit de 3,3 milions d’euros cada any. Aquesta diferència es paga, forçosament, de la caixa general de l’Ajuntament, la qual cosa vol dir que són diners que no es poden destinar a altres necessitats. 3,3 milions no són poca cosa en un pressupost més que constrenyit com el de l’Ajuntament de Vilanova. En un Ajuntament sanejat i amb molts recursos, aquesta diferència es podria arribar a assumir (amb el cost d’oportunitat que representa, evidentment), però no en la situació en què ens trobem, i si volem tirar endavant polítiques necessàries per fer front a l’emergència que hem d’afrontar.

Amb la modificació, el que s’ha fet és acostar la taxa al cost real del servei per reduir aquest dèficit. La taxa puja força en percentatge (vora un 20%), no hi ha dubte. Però si tenim en compte que al cap de l’any estem parlant, per a un habitatge, de 20 euros més (com a màxim), que la taxa no s’ha pujat en tres anys, que les famílies amb baixos ingressos no l’han de pagar i que es mantenen els descomptes del 20 i el 40% per ús de la deixalleria, pensem que és una pujada assumible. Per a les activitats econòmiques l’increment en la taxa ha estat proporcional al dels habitatges, per tal de repartir la càrrega fiscal.

Quina política hi ha darrera d’aquesta pujada? D’una banda, la de disposar de recursos per emprendre polítiques en altres àmbits, que fins ara estaven hipotecades per aquest dèficit de 3,3 milions d’euros en el servei. De l’altra, reflectir el cost real del servei i partir d’un import que s’acosti més al real per tal de poder aplicar una fiscalitat ecològica: qui més residus generi i menys recicli pagarà més, i a l’inversa. Això serà possible un cop s’implanti, durant l’any que ve, el nou model de recollida que estem dissenyant.

Altres taxes que s’han apujat són les de terrasses i altres taxes d’ocupació de la via pública. Aquestes s’han apujat totes un 5% per tal d’avançar cap un equilibri entre els usos privatius i no privatius de l’espai públic. Aquest augment crea un desincentiu per certs usos, com l’amuntegament de taules i cadires al carrer, i permetrà disposar d’ingressos per a realitzar un millor control de les terrasses i fer que es compleixin l’ordenança i la llei d’accessibilitat. Si ens comparem amb altres municipis similars, les taxes de terrasses que tenim a Vilanova estan a la franja mitja o baixa, per tant encara hi ha marge per augmentar-les.

Al ple de dilluns també es van aprovar les noves tarifes de l’aigua. Unes tarifes que tampoc s’havien tocat l’any passat, i que s’han pujat per poder realitzar una necessària renovació de la xarxa d’abastament d’aigua. Penseu que Vilanova té 200 quilòmetres de xarxa pública d’abastament que cal anar mantenint i renovant, i que al ritme que s’estaven fent les inversions fins ara trigaríem 50 anys a tenir-la tota nova. Amb aquest petit canvi a la tarifa, que penalitza especialment els trams de més consum d’aigua (és a dir, els habitatges que fan un malbaratament d’aquest recurs bàsic) i que per a una família mitjana representa un increment de 2 euros el trimestre, la xarxa es podrà renovar en 25-30 anys. Les tarifes d’aigua per a famílies amb baixos ingressos s’han congelat, i s’ha introduït una nova tarifa super-reduïda a cost zero per a famílies en risc d’exclusió, a través d’un treball conjunt entre dues de les regidories que portem (Espai Públic i Acció Social). Per sort, tenim una Companyia municipal d’aigües que ens permet introduir molts aspectes socials a les tarifes, i que no pot tenir benefici, a diferència de les multinacionals que donen servei a la majoria de municipis catalans. Tenim la certesa, doncs, que els ingressos que generen aquestes tarifes es destinen exclusivament al servei.

En definitiva, en aquesta primera modificació d’ordenances fiscals hem mirat d’incidir al màxim dins del marge que ens han permès els tempos de situar-nos a les nostres regidories, començar a engegar projectes, redactar el Pla d’Acció Municipal i elaborar el pressupost del 2020, que aprovarem properament. Són tots els canvis que volíem introduir? Clarament no. I la intenció de cara a l’any que ve és començar a treballar en les ordenances fiscals del 2021 abans de l’estiu per introduir-hi modificacions de més calat i poder debatre les propostes amb la ciutadania i amb l’oposició, cosa que els tempos d’enguany no ens han permès.

El camí està encetat i tenim molt clar a on volem arribar. I per arribar-hi, calen recursos.