La nostra història no és recent. Venim de lluny i hem arrelat fondament. Som les llavors de més d’un segle de lluites incansables. La nostra mirada no és curta: la memòria condiciona la nostra genètica política. Ens ancorem en la Vaga del Griffi, que es va acabant estenent a tota la ciutat l’abril de 1931 per millorar les condicions laborals i acabar amb el pistolerisme, i en l’estelada al balcó el 5 d’octubre de 1934 poc després que es declarés la República Socialista a la ciutat. Som deutores d’una generació antifeixista que va deixar la vida a les batalles del Segre i de l’Ebre; als camps de treball espanyols o que creuaren la frontera a Portbou el gener de 1939 per exiliar-se o caure sota les urpes del nazisme. Som els néts i les nétes dels treballadors de la Pirelli, de la Calibradora, de la Renfe o les indústries tèxtils. Som la Vilanova i la Geltrú que ha llaurat la terra i que mai no li donà l’esquena a la mar.
Uns entre tants. Som hereves de les primeres agrupacions que s’articularen a la clandestinitat per lluitar contra el franquisme; de les associacions veïnals que batallaren perquè els carrers estiguessin asfaltats i hi hagués clavegueram. Som els besnéts i les nétes de les dones que van provocar la “Vaga de les Galledes” tot maldant perquè la ciutat tingués un abastament d’aigua eficient, d’aquelles que promogueren els primers centres de planificació familiar. Ens emmirallem en l’Assemblea de Catalunya, en totes aquelles persones que lluitaren per la implantació d’una escola pública, laica i catalana; que s’oposaren a la tèrmica de Cubelles o es van declarar insubmises al servei militar.
Som deixebles de Lluís Maria Xirinacs, del No a la Constitució espanyola de 1978. Som els fills i les filles de la transacció i la traïció dels líders.
Venim de mil llocs. Som néts i nétes de castellans i andaluses, d’aragonesos i murcianes, magribins i colombianes. De cultura ateneística: som deixebles d’Avel·lí Artís Gener i de Frederica Montseny; de Joan Fuster i de Montserrat Roig. Pensem el territori incloent-hi les Illes Balears i el País València, la Franja i la Catalunya Nord.
Som un torcebraç internacionalista. Som la Vilanova i la Geltrú que no claudica i no es vol ciutat dormitori. Som els veïns i veïnes que marxem de nit i tornem de nit després d’estudiar o treballar a l’àrea metropolitana; els vilanovins i les vilanovines que han marxat temporalment a d’altres països del continent tot cercant noves oportunitats laborals. Som la Vilanova i la Geltrú que s’articula culturalment, la que batega al carrer durant les nits d’estiu. Som la ciutat feminista que no vol tenir por enmig de la nit i s’empodera com més va més. Som la ciutat amable per als més petits i les persones més grans. Som present. Som futur.
Miguel Angel Gonzalez
